Pròleg
Sembla que la nostra petita guia ha tingut un èxit inesperat; al-menys això és el que jo penso. Mai no m’hauria imaginat que la meva proposta a la reunió de socis a Segòvia arribaria a una segona edició ampliada. Això és el que m’han demanat, i modestament intentaré actualitzar-la, perquè considero que en aquests temps que corren és necessari.
Últimament el nostre col·lectiu està patint molts atacs dels defen-sors oficialistes i indirectament, per tant, de la maquinària de la indústria farmacèutica.
Ens anomenen els “antivacu-nes”, em sembla que despectiva-ment. Penso que ningú no està en possessió de la veritat absoluta, i és bo beure de diferents fonts del coneixement per a entendre la realitat global del que succeeix. És difícil separar el moviment convuls que viu la nostra societat, el nostre model social, de la resta d’activitats, pensaments o mane-res d’entendre la història i la medicina.
Quan molts de nosaltres som crítics amb determinades actuaci-ons sanitàries i informem dels efectes secundaris que tenen les vacunes, així com altres medicaci-ons que s’utilitzen en l’actualitat, no ho fem perquè siguem “anti”: ens sentim obligats a informar la societat sobre quelcom que els organismes oficials mai no mani-festaran a la població.
De defensors de les vacunes i d’informadors dels seus beneficis, ja n’hi ha força: no he trobat ningú que els posi entrebancs. Deixeu-nos, senyors, que almenys infor-mem del que no s’explica en àmbits oficials i que la població prengui les decisions que consideri oportunes. Encara que ja sé que si fos a fer per alguns, per defensar els programes de vacunació arri-barien a utilitzar mètodes de l’edat mitjana, creant una Santa Inquisició actualitzada.
